Estás dentro de mi cuaderno de notas totalmente improvisadas.
Si quieres escribirme, puedes hacerlo al siguiente mail:
"Letra de cambio", Buenos Aires
en el Índex d'Autors de Sant Cugat
Hacerse una serie de autorretratos. ¿Para que? ¿Qué hay de diferente en nuestro rostro de un día a otro, de un mes a otro mes? Qué hay de distinto, para que pueda ser mirado. Quizás la mirada más compleja, la mirada que muy pocos podemos proponemos como tarea sea la de indagar el lento cambio de nuestro rostro. Su aparición y desmoronamiento. Un rostro es un paisaje. Y, al igual que la naturaleza, va asumiendo nuevos pliegues, nuevas manifestaciones. Nuestro rostro cambia como varía la tierra, imperceptiblemente. Nuestro rostro es otra geografía: invisible. De allí que la insistencia en el autorretrato sea el oficio de aquellos trabajadores del mirar, de los topógrafos, de lo orógrafos del tiempo. Recordémoslo: ese rostro que vemos igual cada día no es el rostro de ayer, ni mucho menos el rostro de mañana. Repitámoslo: más allá del ver está el mirar‑, más allá del espejo está el tiempo
Mi ciudad natal es Algaida, en Mallorca, alias "sa roqueta", Islas Baleares, pero vivo en Barcelona desde 1992 (¡casi nada!)
Libros publicados que me encantaría que leas algún día (que para eso los publiqué, jejeje)
Uno solo, por favor (poesía, Calambur)
Lais per amants distingits (poesía, Abadia Editors)
Nos casamos (Ensayo, Maeva)
Mejan (Biografía, El Tren del Arte, Anuart Ediciones)
La ciencia de la serenidad (Ensayo, Ámbar, Océano Editorial)
Guía de teleservicios de Barcelona (El País Aguilar)
Guías de experiencias para "La vida es bella" (La Vida es Bella - FNAC)
Nada es del todo poesía ni prosa ni ficción ni no ficción. Es lo que es, lo que hay y lo que podría haber. Y no. En definitiva: la fiesta está en tu interpretación.
Diseñado por RAB
Online gracias a Bitacoras.com
Puedes escribirme a... roser2006[arroba]gmail.com
algunos sabios griegos, preocupados por el estudio de los elementos, al preguntarse qué nos movía, el alma-motor, especulaban si se trataba de un fuego o del éter, mientras otros afirman hoy que lo que guía la acción humana es la información...
Lunes, 02 de enero de 2006
PETIT GLOSSARI MALLORQUÍ
* de sa padrina, de la "Petita Ortografia Mallorquina / Balear" d'En Llorenç Vidal, 1959, i el “Diccionari de la llengua catalana” d’Enciclopèdia Catalana.
A
a pler: molt i de gust.
acaramullar: amuntegar, acumular.
afonar: enfonsar.
aigo: aigua.
ajaçat: estirat horitzontalment.
ajocat: retirat a dormir (un animal qualsevol o una persona).
al·lot, al·lota, al·lotel·la: noi, noia, xicot, xicota.
amollar: deixar anar, afluixant.
aplegar: Reunir, congregar.
atupar: pegar, batre.
aücar: perseguir a crits.
B
bajanada: acció, paraula pròpia d’un ximple.
balejar: separar amb l’escombra els residus de palla I espegues del gra.
baratar: canviar, donar una cosa per rebre’n una altra.
baticor: el fet de bategar fortament el cor.
batzegada: canvi brusc de l’estat de repòs o moviment d’un cos.
bauló: peça circular, metal·lica, que serveix per trucar a una porta, per estirar-la en obrir-la i tancar-la, per obrir un calaix, etc.
besllumar: deixar passar la claror un cos translúcid.
borino: insecte semblant a les abelles, però més gros I pelut, de vol brogent.
botella: bot petit proveït d’un broc o xeremia que permet de beure a galet.
bramuls: crit del bou I animals comuns.
brega: baralla, combat.
bresca: estructura de cera del rusc de les abelles.
busca: porció petita, subtil, d’alguna cosa, engruna, bri, etc.
C
ca: gos.
cadafal: plataforma de taulons en un lloc plúblic, com la plaça, I també plataforma dreçada per l’execució d’un condemnat.
cadascú: tota persona indistintament, tothom distributivament.
calabruix: neu en forma granular.
camalluent: pagès, home de muntanya.
camia: camisa.
caparrud: tossud, obstinat.
caporal: principal.
caramel·lo: caramel.
cartutxo: cartutx.
clapat: ple de senyals petits i rodons.
clapir: enxampar; lladrar el gos amb un crit agut i penetrant, especialment quan descobreix la caça.
clarici: explicació que aclareix, aclariment.
clotell: clatell.
cluc: dit de l’ull clos o tancat.
cocou: terme infantívol per designar un nen molt petit que encara no parla del tot bé.
colcar: cavalcar.
colgar-se: ajeure’s entre les robes del llit.
colque: algun.
confegir: refer una cosa trencada ajuntant-ne els bocins.
coral: amic del cor, entranyable, cordial.
corrent-so’s: molt de pressa.
D
debades: en va, sense efecte, inútilment.
desanat: esvaït per no haver menjat.
desbaratar: desfer, tirar per terra les coses encaminades.
dormisson: insecte que se diu fa dormir si se guarda sota el coixí.
E
eixarreït: ressec, eixut.
embadalit: suspès en la contemplació.
emblanquinar: pintar de blanc amb una capa de calç. També enganyar.
embruixats: dit dels cabells desordenats, com els de les bruixes.
emmusteïr: marcir.
empegueïr: torbar, avergonyir-se.
emperò: però.
encalçar: córrer darrera algú per atrapar-lo.
endiumenjar-se: vestir-se amb robes de festa, o que ho semblen.
enfora: lluny.
engegar: treure’s de davant algú, obligar a anar-se’n.
enrevoltat: rodejat.
entresenya: senya convinguda entre dues persones per entendre’s.
envant: endavant.
erro: error.
esbucar: demolir, enderrocar.
esclata-sang: rovelló.
escometre: sortir a l’encontre per saludar, parlar, etc.
esfereir: colpir d’espant.
esmussar: sensació aspra a les dents pel contacte d’una cosa àcida I desagradable.
estibat: ple.
F
feredat: horror, por intensa.
fibló: agulló, incitament.
flabiol: flauta rústica de canya de sons molt aguts.
flamarada: flama que s’alça d’un foc I se consumeix ràpidament.
flastomia: blasfèmia
fogal: malura d’alguns arbres, com les oliveres, consistent en el podriment de l’escorça.
foguejar: sotmetre a l’acció del foc.
fora mida: molt, amb abundància.
G
gafeta: peça de metall corbat que serveixe per subjectar una peça de vestit o una altra cosa.
galatzona: bufona
garlador: garlaire, inclinat a coses fútils, pel gust de parlar.
glosa: nom amb què a Mallorca són conegudes les corrandes.
gracis: gràcies.
H
horabaixa: tarda.
I
idò: doncs.
J
jamai: mai
jau-la: teniu-la
LL
llavors: aleshores
lliquer: lleuger.
lluor: resplendor.
M
macat: fruit colpejat que en té marques.
madona, madoneta: mestressa, masovera, la muller d’un amo.
malavejar: trastejar, remoure.
maldecor: allò que pertorba i inquieta el cor.
malvasia: vi obtingut del raïm dit malvasia, molt dolç i fragant.
manco: menys
marinerada: marineria, conjunt de mariners.
mascaradeta: traïdora.
mascaral: màscara.
mem: veiem.
menescal: metge veterinari.
mester: menester.
murmular: murmurar.
N
nin, nina: nen, nena.
niu: ocell
noltros: nosaltres.
O
orat: boig
P
padrina: àvia.
peixalla: multitud de peixos.
pentura: pot-ser.
perhom: per cadascun, a cadascun.
pitxer: gerro per servir aigua o altres begudes a taula.
possessió: porció gran de terra de conreu, pertanyent a un sol propietari I depenent d’una casa situada dins el mateix terreny.
punyida: punxada.
Q
qualcú: algú.
qualque: algun.
quarto: cambra.
R
rabent: animat, ràpid.
ramell: planta que fa flors, ram.
remeulos: fer miols el gat.
renou, renouera: soroll.
revinclarse: corbar-se o vinclar-se una cosa per efecte d’una sacsejada.
romeguer: esbarzer.
rompre: trencar, fer trossos.
rondaia: narració mallorquina breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb altres elements reals.
S
saïm: greix del porc o altres animals.
salvatgina: dit de les bèsties que viuen al bosc.
sarau: reunió de persones que es diverteixen ballant.
saupar: salpar.
sól·lera: perdulaire.
sopes: plat mallorquí de brou amb llesques fines de pa xopat.
suara: ara mateix, ara fa poc.
T
tacó: taló d’un calçat.
tassó: got
tatxades: ratllades.
terbolí: revolt.
tomàtigues: tomàquets.
torbar: entretenir-se, trigar més del que cal o convé.
tornaveu: persona que repeteix o transmet el que un altre diu.
tossina: ratxa de tos.
V
vera: veritat.
verdanc: cop donat amb una branca flexible.
X
ximbomba: instrument musical mallorquí.
Por: roser amills | Mis obritas | Comentarios (0) | Referencias (0)