EN BUSCA DEL FUEGO

de roser amills bibiloni

Lunes, 02 de enero de 2006

Glosari mallorquí

PETIT GLOSSARI MALLORQUÍ
* de sa padrina, de la "Petita Ortografia Mallorquina / Balear" d'En Llorenç Vidal, 1959, i el “Diccionari de la llengua catalana” d’Enciclopèdia Catalana.

A
a pler: molt i de gust.
acaramullar: amuntegar, acumular.
afonar: enfonsar.
aigo: aigua.
ajaçat: estirat horitzontalment.
ajocat: retirat a dormir (un animal qualsevol o una persona).
al·lot, al·lota, al·lotel·la: noi, noia, xicot, xicota.
amollar: deixar anar, afluixant.
aplegar: Reunir, congregar.
atupar: pegar, batre.
aücar: perseguir a crits.

B
bajanada: acció, paraula pròpia d’un ximple.
balejar: separar amb l’escombra els residus de palla I espegues del gra.
baratar: canviar, donar una cosa per rebre’n una altra.
baticor: el fet de bategar fortament el cor.
batzegada: canvi brusc de l’estat de repòs o moviment d’un cos.
bauló: peça circular, metal·lica, que serveix per trucar a una porta, per estirar-la en obrir-la i tancar-la, per obrir un calaix, etc.
besllumar: deixar passar la claror un cos translúcid.
borino: insecte semblant a les abelles, però més gros I pelut, de vol brogent.
botella: bot petit proveït d’un broc o xeremia que permet de beure a galet.
bramuls: crit del bou I animals comuns.
brega: baralla, combat.
bresca: estructura de cera del rusc de les abelles.
busca: porció petita, subtil, d’alguna cosa, engruna, bri, etc.

C
ca: gos.
cadafal: plataforma de taulons en un lloc plúblic, com la plaça, I també plataforma dreçada per l’execució d’un condemnat.
cadascú: tota persona indistintament, tothom distributivament.
calabruix: neu en forma granular.
camalluent: pagès, home de muntanya.
camia: camisa.
caparrud: tossud, obstinat.
caporal: principal.
caramel·lo: caramel.
cartutxo: cartutx.
clapat: ple de senyals petits i rodons.
clapir: enxampar; lladrar el gos amb un crit agut i penetrant, especialment quan descobreix la caça.
clarici: explicació que aclareix, aclariment.
clotell: clatell.
cluc: dit de l’ull clos o tancat.
cocou: terme infantívol per designar un nen molt petit que encara no parla del tot bé.
colcar: cavalcar.
colgar-se: ajeure’s entre les robes del llit.
colque: algun.
confegir: refer una cosa trencada ajuntant-ne els bocins.
coral: amic del cor, entranyable, cordial.
corrent-so’s: molt de pressa.

D
debades: en va, sense efecte, inútilment.
desanat: esvaït per no haver menjat.
desbaratar: desfer, tirar per terra les coses encaminades.
dormisson: insecte que se diu fa dormir si se guarda sota el coixí.

E
eixarreït: ressec, eixut.
embadalit: suspès en la contemplació.
emblanquinar: pintar de blanc amb una capa de calç. També enganyar.
embruixats: dit dels cabells desordenats, com els de les bruixes.
emmusteïr: marcir.
empegueïr: torbar, avergonyir-se.
emperò: però.
encalçar: córrer darrera algú per atrapar-lo.
endiumenjar-se: vestir-se amb robes de festa, o que ho semblen.
enfora: lluny.
engegar: treure’s de davant algú, obligar a anar-se’n.
enrevoltat: rodejat.
entresenya: senya convinguda entre dues persones per entendre’s.
envant: endavant.
erro: error.
esbucar: demolir, enderrocar.
esclata-sang: rovelló.
escometre: sortir a l’encontre per saludar, parlar, etc.
esfereir: colpir d’espant.
esmussar: sensació aspra a les dents pel contacte d’una cosa àcida I desagradable.
estibat: ple.

F
feredat: horror, por intensa.
fibló: agulló, incitament.
flabiol: flauta rústica de canya de sons molt aguts.
flamarada: flama que s’alça d’un foc I se consumeix ràpidament.
flastomia: blasfèmia
fogal: malura d’alguns arbres, com les oliveres, consistent en el podriment de l’escorça.
foguejar: sotmetre a l’acció del foc.
fora mida: molt, amb abundància.

G
gafeta: peça de metall corbat que serveixe per subjectar una peça de vestit o una altra cosa.
galatzona: bufona
garlador: garlaire, inclinat a coses fútils, pel gust de parlar.
glosa: nom amb què a Mallorca són conegudes les corrandes.
gracis: gràcies.

H
horabaixa: tarda.

I
idò: doncs.

J
jamai: mai
jau-la: teniu-la

LL
llavors: aleshores
lliquer: lleuger.
lluor: resplendor.

M
macat: fruit colpejat que en té marques.
madona, madoneta: mestressa, masovera, la muller d’un amo.
malavejar: trastejar, remoure.
maldecor: allò que pertorba i inquieta el cor.
malvasia: vi obtingut del raïm dit malvasia, molt dolç i fragant.
manco: menys
marinerada: marineria, conjunt de mariners.
mascaradeta: traïdora.
mascaral: màscara.
mem: veiem.
menescal: metge veterinari.
mester: menester.
murmular: murmurar.

N
nin, nina: nen, nena.
niu: ocell
noltros: nosaltres.

O
orat: boig

P
padrina: àvia.
peixalla: multitud de peixos.
pentura: pot-ser.
perhom: per cadascun, a cadascun.
pitxer: gerro per servir aigua o altres begudes a taula.
possessió: porció gran de terra de conreu, pertanyent a un sol propietari I depenent d’una casa situada dins el mateix terreny.
punyida: punxada.

Q
qualcú: algú.
qualque: algun.
quarto: cambra.

R
rabent: animat, ràpid.
ramell: planta que fa flors, ram.
remeulos: fer miols el gat.
renou, renouera: soroll.
revinclarse: corbar-se o vinclar-se una cosa per efecte d’una sacsejada.
romeguer: esbarzer.
rompre: trencar, fer trossos.
rondaia: narració mallorquina breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb altres elements reals.

S
saïm: greix del porc o altres animals.
salvatgina: dit de les bèsties que viuen al bosc.
sarau: reunió de persones que es diverteixen ballant.
saupar: salpar.
sól·lera: perdulaire.
sopes: plat mallorquí de brou amb llesques fines de pa xopat.
suara: ara mateix, ara fa poc.

T
tacó: taló d’un calçat.
tassó: got
tatxades: ratllades.
terbolí: revolt.
tomàtigues: tomàquets.
torbar: entretenir-se, trigar més del que cal o convé.
tornaveu: persona que repeteix o transmet el que un altre diu.
tossina: ratxa de tos.

V
vera: veritat.
verdanc: cop donat amb una branca flexible.

X
ximbomba: instrument musical mallorquí.

Por: roser amills | Mis obritas | Comentarios (0) | Referencias (0)