EN BUSCA DEL FUEGO

de roser amills bibiloni

¿dónde estás?

Estás dentro de mi cuaderno de notas totalmente improvisadas. Si quieres escribirme, puedes hacerlo al siguiente mail: roser2006[arroba]gmail.com

Mi revista, Nosotras.com, en Facebook

Hacerse una serie de autorretratos. ¿Para que? ¿Qué hay de diferente en nuestro rostro de un día a otro, de un mes a otro mes? Qué hay de distinto, para que pueda ser mirado. Quizás la mirada más compleja, la mirada que muy pocos podemos proponemos como tarea sea la de indagar el lento cambio de nuestro rostro. Su aparición y desmoronamiento. Un rostro es un paisaje. Y, al igual que la naturaleza, va asumiendo nuevos pliegues, nuevas manifestaciones. Nuestro rostro cambia como varía la tierra, imperceptiblemente. Nuestro rostro es otra geografía: invisible. De allí que la insistencia en el autorretrato sea el oficio de aquellos trabajadores del mirar, de los topógrafos, de lo orógrafos del tiempo. Recordémoslo: ese rostro que vemos igual cada día no es el rostro de ayer, ni mucho menos el rostro de mañana. Repitámoslo: más allá del ver está el mirar‑, más allá del espejo está el tiempo

Búsqueda

Archivos

Acerca de mí


Mi ciudad natal es Algaida, en Mallorca, alias "sa roqueta", Islas Baleares, pero vivo en Barcelona desde 1992 (¡casi nada!)
Libros publicados que me encantaría que leas algún día (que para eso los publiqué, jejeje)
Uno solo, por favor (poesía, Calambur)
Lais per amants distingits (poesía, Abadia Editors)
Nos casamos (Ensayo, Maeva)
Mejan (Biografía, El Tren del Arte, Anuart Ediciones)
La ciencia de la serenidad (Ensayo, Ámbar, Océano Editorial)
Guía de teleservicios de Barcelona (El País Aguilar)
Guías de experiencias para "La vida es bella" (La Vida es Bella - FNAC)

por cierto...

Nada es del todo poesía ni prosa ni ficción ni no ficción. Es lo que es, lo que hay y lo que podría haber. Y no. En definitiva: la fiesta está en tu interpretación.

Sindicación

Añadir a Feedness
RDF XML ATOM

Créditos

Diseñado por RAB
Online gracias a Bitacoras.com

Puedes escribirme a... roser2006[arroba]gmail.com

algunos sabios griegos, preocupados por el estudio de los elementos, al preguntarse qué nos movía, el alma-motor, especulaban si se trataba de un fuego o del éter, mientras otros afirman hoy que lo que guía la acción humana es la información...

Jueves, 07 de febrero de 2008

de ses figues

Una figa, per ser bona,
ha de tenir tres senyals:
crivellada, secaiona,
bequejada des pardals

Citant a l’Arxiduc, “Quan la collita de figues ja està en marxa i n’hi ha en quantitat, hom comença a assecar-les. Per a això es trien les figues que a l’arbre ja estan una mica pansides i es posen al sol damunt canyissos, una mena d’estores fetes amb canyes (o albons) ben juntes i fermades amb fils, tant al mateix figueral com davant les cases de la gent que viu al camp. Els figuerals aïllats, que no formen part d’una possessió, o es troben lluny de les cases de possessió, tenen normalment una caseta per aixoplugar la gent que va a collir figues i per guardar els canyissos. Cada vespre els canyissos es posen sota teulada i al matí següent, quan el sol ja està ben alt, es tornen a treure, fins que les figues estiguin completament seques. Després normalment els pagesos, però no tots, les esquitxen amb aigua bullent per evitar que els insectes, que llavors mataran, es quedin a dins. Aleshores es tornen a assecar al sol, de vegades dins un forn, però també simplement dins una cambra davall una flassada per evitar que s’hi posin les mosques i altres insectes. En estar llestes, hom les col·loca en canastres o en botes petites per guardar-les i sovint enmig de cada capa de figues s’hi posen grans d’anís.”

Por: roser amills | Cosos y cosas | Comentarios (1) | Referencias (0)

Comentarios

Hola sobrina:
Aquí tienes algunas canciones populares antiguas que me enseñó mi abuelo paterno, tu bisabuelo:

Sa nostra figuerelera
es caiguda d´un cimal
i diu que no s´ha fet mal
per a que no se´n riguin d´ella.

Si vens an es figueral
te convid a menjar figues,
les te donaré collides
fresques i no et faràn mal.

Madò Bet i Madò Mí
totes dues son cunyades
que en faríen de gambades
si teníen amb(e) quí.

Val més fines ses faldetes
i son bones de planxar.
Ses dones sense empolvar
son curioses i netes.

A Espanya hi ha un lleó ("Rei Alfons XIII")
molt ric i fort de barram
i noltros el sustentam
amb ses gotes de suor.

Cavallet quan eres jove
que anaves de ben pentinat
i ara que vell has tornat
sols no dus pel a sa coa.

Etc...

Bones nit: Juan

Juan Bibiloni | 19-02-2008 21:29:07

Comentar


Recordar datos

LaInformacion.com lainformacion.com - Medio Oficial de los Premios Bitacoras 2009