[també servir per comprovar que pot ésser molt bonic llegir acompanyat dins un llit].
avui volia recuperar alguns dels seus poemes.
I UNA ENCARA S'ENAMORA
Una encara s'enamora
de la manera més inesperada:
la corba de caure una pregunta,
les pestanyes,
l'oxigen de les altures.
un plugim de Persèids,
les fulles volades, un gest breu,
definitiu,
o algú que obre molt a poc a poc
les pàgines del teu front,
t'abraça els ulls,
et fa la vida insuficient
i ja està.
Ja està.
LA LLUNA
Més soleta que cap altra
camina entre astres la lluna
i jo la miro com passa
per si li faig falta.
DES QUE TU
Perduda perquè no trobo res
que em distregui de tu: des que arribares
no tinc més tasca que un altre petó teu
o una carta.
NO HI HA RES MÉS SENZILL
Si el teu cor va a poc a poc
jo et seguiré lentament
perquè no hi ha res més senzill
que abandonar-se al corrent.
